Existeix una paradoxa que planteja un problema ocorregut durant un sopar entre cinc filòsofs en una taula rodona. N’hi ha diferents versions però totes elles són semblants i expliquen el mateix problema: l’anomenat interbloqueig o, en anglès, el deadlock.

En aquesta versió de la història, cadascun dels cinc filòsofs xinesos té un plat d’arròs davant seu i, entre plat i plat, hi ha un bastonet per menjar.

Només començar l’àpat cadascun d’ells agafa un bastonet per menjar però per poder-ho fer els en calen dos. I en aquesta situació, cadascun dels filòsofs xinesos espera que algun dels comensals del seu costat deixi el seu bastonet per, així, poder començar a menjar. Arribats a aquest punt, si no gestionen correctament la situació, acabaran per morir de gana.

I aquesta situació paradoxal, aquest interbloqueig en el que s’han trobat, només es pot resoldre fent una bona gestió de les accions que cal anar fent i dels seus tempos. Es podria decidir que dos filòsofs comencin a menjar durant una estona i, un cop acabada aquesta estona, deixin menjar a dos filòsofs més, i anar-ho fent iterativament per torns fins que tothom hagi pogut menjar el seu arròs. També es podrien aplicar criteris segons l’edat dels filòsofs o en funció de la pressa que tinguin de marxar a casa o usant qualsevol altre tipus d’argument justificat. Però no gestionar bé la situació d’interbloqueig, en aquest cas, significaria la mort per inanició.

I això és, precisament, el que passa en termes de gestió laboral a l’Ajuntament de la Roca del Vallès. I no és necessari que es faci per mala fe però sí que és segur que ha passat per una mala gestió de la situació. Posem el cas de dues persones extremament corteses que volen entrar en un ascensor estret i on totes dues ofereixen a l’altre que passi el primer. Tot i que ho facin amb bona fe, si ho fan de manera indefinida no passarà mai ningú, i una bona gestió de la situació implica que, al final, una d’elles hagi de passar primer i l’altra després.

Aquest tipus de situacions no pot passar en qualsevol tipus de cas sinó que només poden passar quan s’han de sincronitzar diferents elements, diferents processos, diferents necessitats, diguem-ne com vulguem, que són diferents entre sí però que cal que avancin alhora.  

Per posar un exemple senzill, es planteja la situació següent: hi ha necessitat que hi hagi un departament de Recursos Humans però aquest no existeix. Per tant, per crear-lo, cal la contractació del personal que sigui necessari. Però com que la contractació de personal l’hauria de fer el departament de Recursos Humans, i aquest no existeix, no es pot fer la contractació de personal necessària. Ja tenim un interbloqueig que, si no es gestiona correctament la situació, deixaria a l’organització eternament sense departament de Recursos Humans.

Una altra situació d’exemple: la precarietat en les condicions de treball fan que hi hagi gent que marxi a treballar a d’altres organitzacions que ofereixen millors condicions, i això fa que hi hagi llocs de treball buits que calgui cobrir amb nou personal. Si es fa la contractació de nou personal sense haver millorat les condicions laborals, el que passarà és que el personal antic seguirà marxant per les males condicions laborals i que això també s’acabarà fent extensiu al personal de nova contractació a mesura que passin els anys. Llavors, s’estaria en pitjor situació que la inicial perquè es tindrien més llocs buits que a l’inici i, a sobre, havent fet tota la feina de la nova contractació per a no res.

Per desgràcia, en la vida real els problemes i les solucions no són ni tant clars ni tant simples com en la paradoxa dels filòsofs xinesos, cosa que ho fa tot molt més complex. Però, per fortuna, en la vida real no només hi juguen 5 filòsofs, 5 plats d’arròs i 5 bastonets de menjar... i si hi ha més elements a sobre de la taula també hi ha més oportunitats per trobar estratègies per gestionar bé la situació i aconseguir desbloquejar-la.

I la situació actual d’interbloqueig que hi ha a l’Ajuntament de la Roca del Vallès només es pot destravar si es comença per millorar les condicions laborals. Sense uns llocs de treball amb les seves tasques ben definides no hi ha possibilitat de tenir un bon organigrama que organitzi correctament aquests llocs de treball i tampoc es pot garantir la correcta valoració econòmica de la feina que fan realment les persones treballadores. Allò que ha de servir per començar a gestionar correctament la realitat laboral, i per desbloquejar la situació actual, és la famosa nova Valoració de Llocs de Treball que portem molts anys reclamant. 

I ens preguntem quant trigaran en adonar-se que, sense uns bons treballs de valoració de llocs de treball, i sense la seva corresponent implementació econòmica, l’Ajuntament de la Roca del Vallès no sortirà mai del pou. Es podria dir que la nova VLLT és com un dels filòsofs xinesos del sopar i que fins que aquesta no “comenci a menjar” no es trencarà l’interbloqueig que hi ha.